bye, bye, USA ..... hola CATALUNYA

Totes les coses tenen un final, i aquest viatge no és una excepció. El 20 de desembre agafem un avió cap a Catalunya i ens despedim d'aquest pais que ens ha acollit durant aquests ultims mesos. D'aquest país podem assegurar una cosa que no creiem que ningú ens ho negui,... Estats Units és mooolt gran, i queda moooolt per veure.

Amb el viatge el blog també arriba al seu final, ens despedim via telemàtica i ens veiem ben aviat en persona.

A reveure!!!!!!!!!

New York

finalment, despres d'uns quants mesos, hem trobat un lloc on ens han comprat l'autocaravana. Ja ens ha costat, hem tingut que voltar per tot Estats Units per aconseguir-ho. Pero ufff,... finalment ho hem aconseguit!!

Un cop venuda, ens hem pogut dedicar a fer el turista de veritat, com toca,... hem admirat els llums de Times Square, passejat pel Central Park, anat a veure un musical de Broadway,... és que ja ens tocava poder descansar una mica!

Washington

El temps passava i l'hora de vendre el cargol s'anava acostant,.... Concients d'això haviem de començar a buscar un lloc per acabar de passar els últims dies pels Estats Units. Buscavem quelcom acollidor, sense massa pretensions, evidentment, lo just per na tirant.
Varem anar a veure aquest apartament que semblava que s'adequava a les nostres pretensions pero tot i que ho teniem tot lligat, no varem aconseguir vendre l'autocaravana, així que varem marxar cap a New York, .... una llàstima.

Charlottesville

.... el punt huma del viatge. A aquest poble a 3 hores de Washinton D.C. ens han acollit, ens han invitat a sopar per Thanksgiving (accio de gracies), ens han passejat amunt i avall, ... i atencio,.... ens han portat a veure el Barca-Madrid amb un grup de fans del Barca del poble. Que mes es pot dir, ha estat excel.lent.
Aixi que Charlottesville, nice Village, awesome People!!

Ositos en la Niebla

Les diferencies entre les fagedes del nostre pais i les de les Smoky Mountains no son tantes. Una, aqui no hi ha faigs,... dos, aqui hi ha ossos,.... i tres,.... com sempre, aixo d`aqui es molt mes gran.

Sweet Home Alabama

Fugint del bullici de Nova Orleans, necessitavem un relax corporal i espiritual, ... i que millor que unes platges amb sorra blanca i el remor de les ones de la costa de Pensacola (Florida). Aixo si, abans un bany de patriotisme a Mobile, admirant el destructor USS Alabama, que ens ha salvat a tots de tantes miseries, Gracies!

El Blues del Mississipi

Hem arribat al Mississipi. Primer St Louis i despres Memphis, cami de Nova Orleans. Visitar aquestes ciutats es durissim, un patiment absolut: nomes hi ha que bars amb musica en viu i cerveseries amb boniques mostres de productes locals, tot tipus de productes locals... eh eh

Grans Esplanades

Qui pensi que les grans esplanades nomes son camps i mes camps i carretera aborrida, s'equivoca. No hi ha res mes emocionant que la poli de kansas, que ens va parar dos cops pel mateix motiu: en Jesus no sap conduir i trepitja la ratlla continua.

Colorin-Colorado

El riu Colorado ni es vermell ni s'acaba mai. Fa 15 dies el veiem al Grand Canyon, dos estats mes avall, i encara ens acompanya - cada cop mes escarransit i rotos - per l'estat de Colorado. On per cert hi ha neu, i tambe es blanca.

El tercer hombre

El "Tercer hombre" ha aparegut a l'estacio de tren mes desangelada del mon, Greenriver, Utah. El cargol continua la marxa, una mica mes ple un altre cop, cami de l'Est. Proxima estacio: Colorado.

El cos va cap on és el cap

El Gran Canyon és impressionant, les fissures d'Indian Creek són de somni, i a Moab hi ha mil coses a fer... Però tot i que el cos està disfrutant de l'oest d'estats units, fa dies que el cap el tenim a casa. És per això que la Gemma i l'Eduard hem fet un cop de cap, i avui mateix agafem un avió cap a casa. Després de tan de temps fora, ara tenim més ganes d'estar amb els nostres que de voltar pel món.
Us deixem amb les cròniques de la Laura, en Jesús i en Gerard, i esperem veure-us en directe ben aviat!
Una forta abraçada!!

Moab

Fugint de les fissures d'Indian Creek vam anar a les Fisher Towers... i fugint de la por que vam passar a les Fisher Towers, vam passar-nos al vici... Ai! volem dir a la bici!

Arches

Hi hem dedicat tot un dia, hem voltat per tot el parc... i tot i veure ponts a tot arreu, encara no hem trobat el riu!!

Indian Creek - crack-catacrack

Tenim llagues a les mans, blaus als genolls, i cremades als colzes. Quan aixequem les mans ens fan mal els braços, quan movem els braços ens recentim de les espatlles, i si movem les espatlles sembla que se'ns trenqui l'esquena. Dos dies escalant a Indian Creek ens han deixat fets una merda... Som uns piltrafilles!

Que gran que és el Grand Canyon

Fins ara quan sentíem la paraula "canyó" només ens venien al cap els de Navarone. A partir d'ara, quan sentim aquesta paraula, pensarem amb... deshidratació. Quina calor que hi fa!!!