El Gran Canyon és impressionant, les fissures d'Indian Creek són de somni, i a Moab hi ha mil coses a fer... Però tot i que el cos està disfrutant de l'oest d'estats units, fa dies que el cap el tenim a casa. És per això que la Gemma i l'Eduard hem fet un cop de cap, i avui mateix agafem un avió cap a casa. Després de tan de temps fora, ara tenim més ganes d'estar amb els nostres que de voltar pel món.Us deixem amb les cròniques de la Laura, en Jesús i en Gerard, i esperem veure-us en directe ben aviat!
Una forta abraçada!!
Una abraçada enorme per vosaltres... i els de casa. Un petó.
ResponEliminaApreciats hereus de Segura,
ResponEliminaUs trobarem molt a faltar!! Porteu-vos bé aquests dos mesos que us queden i cuideu el cargol!! Que no ens hagin de trucar els Yankies dient que us heu portat malament!!!
Apa, ja veieu que hem arribat a l'aeroport de Salt Lake City... i que ens estem avorrint molt!
Ara escriuriem més coses... però ho deixem aquí perquè no volem que ens renyeu per escriure xorrades que no tenen res a veure amb el missatge :)
Una abraçada!!
Ja???????? ha semblat quatre dies això de tot aquest temps. No sé perquè creia que arribàveu per Nadal... Arribareu a temps per la consulta del 13 de març. Esptupend! glòria
ResponEliminaBlocs com aquest són els que fan interessant la blogosfera. Molt ben fet.
ResponEliminaSalut!
Hereus de Segura? Bé, hereus de Segura. Vosaltres no us enyorareu, no, dels vostres amics!!!! Nosaltres us comencem a enyorar... A veure quan fem uns trens i ens expliqueu la ruta...
ResponEliminaFins aviat, guapus!!!
Ariadna
Ariadna, veig que has aconseguit escriure! molt bé!!! jaja!
ResponElimina