bye, bye, USA ..... hola CATALUNYA

Totes les coses tenen un final, i aquest viatge no és una excepció. El 20 de desembre agafem un avió cap a Catalunya i ens despedim d'aquest pais que ens ha acollit durant aquests ultims mesos. D'aquest país podem assegurar una cosa que no creiem que ningú ens ho negui,... Estats Units és mooolt gran, i queda moooolt per veure.

Amb el viatge el blog també arriba al seu final, ens despedim via telemàtica i ens veiem ben aviat en persona.

A reveure!!!!!!!!!

New York

finalment, despres d'uns quants mesos, hem trobat un lloc on ens han comprat l'autocaravana. Ja ens ha costat, hem tingut que voltar per tot Estats Units per aconseguir-ho. Pero ufff,... finalment ho hem aconseguit!!

Un cop venuda, ens hem pogut dedicar a fer el turista de veritat, com toca,... hem admirat els llums de Times Square, passejat pel Central Park, anat a veure un musical de Broadway,... és que ja ens tocava poder descansar una mica!

Washington

El temps passava i l'hora de vendre el cargol s'anava acostant,.... Concients d'això haviem de començar a buscar un lloc per acabar de passar els últims dies pels Estats Units. Buscavem quelcom acollidor, sense massa pretensions, evidentment, lo just per na tirant.
Varem anar a veure aquest apartament que semblava que s'adequava a les nostres pretensions pero tot i que ho teniem tot lligat, no varem aconseguir vendre l'autocaravana, així que varem marxar cap a New York, .... una llàstima.

Charlottesville

.... el punt huma del viatge. A aquest poble a 3 hores de Washinton D.C. ens han acollit, ens han invitat a sopar per Thanksgiving (accio de gracies), ens han passejat amunt i avall, ... i atencio,.... ens han portat a veure el Barca-Madrid amb un grup de fans del Barca del poble. Que mes es pot dir, ha estat excel.lent.
Aixi que Charlottesville, nice Village, awesome People!!

Ositos en la Niebla

Les diferencies entre les fagedes del nostre pais i les de les Smoky Mountains no son tantes. Una, aqui no hi ha faigs,... dos, aqui hi ha ossos,.... i tres,.... com sempre, aixo d`aqui es molt mes gran.

Sweet Home Alabama

Fugint del bullici de Nova Orleans, necessitavem un relax corporal i espiritual, ... i que millor que unes platges amb sorra blanca i el remor de les ones de la costa de Pensacola (Florida). Aixo si, abans un bany de patriotisme a Mobile, admirant el destructor USS Alabama, que ens ha salvat a tots de tantes miseries, Gracies!

El Blues del Mississipi

Hem arribat al Mississipi. Primer St Louis i despres Memphis, cami de Nova Orleans. Visitar aquestes ciutats es durissim, un patiment absolut: nomes hi ha que bars amb musica en viu i cerveseries amb boniques mostres de productes locals, tot tipus de productes locals... eh eh

Grans Esplanades

Qui pensi que les grans esplanades nomes son camps i mes camps i carretera aborrida, s'equivoca. No hi ha res mes emocionant que la poli de kansas, que ens va parar dos cops pel mateix motiu: en Jesus no sap conduir i trepitja la ratlla continua.

Colorin-Colorado

El riu Colorado ni es vermell ni s'acaba mai. Fa 15 dies el veiem al Grand Canyon, dos estats mes avall, i encara ens acompanya - cada cop mes escarransit i rotos - per l'estat de Colorado. On per cert hi ha neu, i tambe es blanca.

El tercer hombre

El "Tercer hombre" ha aparegut a l'estacio de tren mes desangelada del mon, Greenriver, Utah. El cargol continua la marxa, una mica mes ple un altre cop, cami de l'Est. Proxima estacio: Colorado.

El cos va cap on és el cap

El Gran Canyon és impressionant, les fissures d'Indian Creek són de somni, i a Moab hi ha mil coses a fer... Però tot i que el cos està disfrutant de l'oest d'estats units, fa dies que el cap el tenim a casa. És per això que la Gemma i l'Eduard hem fet un cop de cap, i avui mateix agafem un avió cap a casa. Després de tan de temps fora, ara tenim més ganes d'estar amb els nostres que de voltar pel món.
Us deixem amb les cròniques de la Laura, en Jesús i en Gerard, i esperem veure-us en directe ben aviat!
Una forta abraçada!!

Moab

Fugint de les fissures d'Indian Creek vam anar a les Fisher Towers... i fugint de la por que vam passar a les Fisher Towers, vam passar-nos al vici... Ai! volem dir a la bici!

Arches

Hi hem dedicat tot un dia, hem voltat per tot el parc... i tot i veure ponts a tot arreu, encara no hem trobat el riu!!

Indian Creek - crack-catacrack

Tenim llagues a les mans, blaus als genolls, i cremades als colzes. Quan aixequem les mans ens fan mal els braços, quan movem els braços ens recentim de les espatlles, i si movem les espatlles sembla que se'ns trenqui l'esquena. Dos dies escalant a Indian Creek ens han deixat fets una merda... Som uns piltrafilles!

Que gran que és el Grand Canyon

Fins ara quan sentíem la paraula "canyó" només ens venien al cap els de Navarone. A partir d'ara, quan sentim aquesta paraula, pensarem amb... deshidratació. Quina calor que hi fa!!!

Per anar fent boca

Per tal de calmar l'ansietat de totes les fans d'aquest blog que esteu esperant neguitoses l'arribada d'en Gerard, us adjuntem l'última creació de difusions fantasmes.

CanZion

Yeah yeah yeah yeah... when we remembered Zion!

Viva Las Vegas!

Això de Las Vegas és una canya! Amb els 7 dollars que varem treure jugant a la màquina ens vam poder permetre una nit d’hotel, i vam pagar part d’un espectacle de màgia, la gasolina per anar a escalar a Red Rocks, i també un tecarràs que ens vam fotre a un buffet... i fins i tot vam poder tornar a jugar a les màquines!!! Si no ens haguéssin tocat els 7 dollars, no sabem pas com ens hauriem pogut gastar els 200 següents!!

Tot és mentida, a Hollywood

Quin frau!! El passeig de les estrelles és un trunyàs i no té glamour, les “vigilantes de la playa” de Santa Monica només porten el flotador de color taronja (i els altres dos on són!?), i les noies que van a l’institut a Beverly Hills no es diuen Brenda... I ni tan sols vam poder anar a ofegar les penes al bar d’en Moe, perquè resulta que també és de mentida!!!

Happy Birthday!!

Hi ha qui aprofita l’aniversari per reflexionar sobre el pas del temps, per plantejar-se decisions importants en la seva vida, i planificar el rumb que vol seguir en el futur. A altres, en canvi, els posen una xapa que diu “Happy birthday Eduardo” (quins nervis!) i se’n van corrents a abraçar-se a en Pluto.

California dreaming

Les fulles són marrons, i el cel gris
Aneu a donar un vol, en un dia d’hivern
Estarieu tan calentonets si siguéssiu a LA
Somieu amb California, els dies d’hivern...

San Francisco

Una ciutat amb el Golden Gate, amb uns tramvies estirats per un cable, amb unes pujades i baixades que impressionen, amb un munt de foques al port (dins i fora l'aigua), és molt gran. Però si hi afegeixes que es menja de perles i tenen bon vi a bon preu... Que més és pot demanar?

Una sequoia com una...

... catedral!

Les mans han dit que NO

Les mans diuen que prou, que no volen empotrar-se a cap més fissura, a fer punyetes aquestes parets, que fa tants dies que ens torturen... Les mans han dit que no, que volen unes vacances!!!

El preu de la felicitat

Tuolumne Meadows és molt macu, hi ha moltes fissures, parets per tot arreu, llacs de postal... Però no hi ha ni dutxes, ni rentadores, ni supermercat! Hem baixat a "la Valley" a humanitzar-nos per uns instants. Aquí sota podeu veure la diferència!

La primera vegada

Et presentes a la cita amb les mans suades d'emoció. T'omples de coratge, i decideixes acariciar-li les vores amb els dits. És una sensació nova, una experiència que mai has viscut abans. Amb els nervis del novell, et poses la protecció, i li fiques fins al fons. Primer suaument i amb tendresa, després amb força i decisió. Dins i fora, dins i fora... fins a arribar a un estat de plaer que mai t'hauries imaginat!!
Això d'escalar fissures és una experiència inexplicable!!

Això és una merda...

...d'ossu

Yosemite

De la sorra del desert a les herbes dels "meadows", de la plana de Nevada a grans monòlits de granit,... ja estem a Yosemite!
I a Yosemite... deu ositos a dalt de la paret, deu ositus a dalt de la paret, si un osito caigués per mala sort... en resum, ositos i parets!
De moment, 3 ositos i 3 parets (Nutcracker, the Grack & Snake Dike).

Que avorrit que és Nevada

Amb 50 minuts hi ha temps de llegir el diari. També hi ha temps de mirar una part d'un partit de futbol, llegir 50 "haikus", anar a missa de 10 i comprar un tortell per postres, o fins i tot de complir amb els deures conjugals. 50 minuts és el temps que vam estar conduint en línia recta pel desert de Nevada.. després va venir una curva, i després una altra recta... i així anar fent durant 2 dies!!

Qui és qui?

Davant l'allau de correus que hem rebut de femelles ansioses i desconcertades, ens veiem obligats a fer presentacions oficials.
En Gerard és un mascle com pocs n'hi ha. És trempat, atractiu, eixerit, i manté el seu esperit juvenil tot i la seva (avançada) edat... és un d'aquells nois que "té algu". Malauradament, encara NO surt a les fotos que hem penjat a l'àlbum. Podreu conèixer en Gerard a inicis de novembre, que serà el moment en que s'ajuntarà al viatge a pas de cargol.
Els que SI que surten a les fotos de l'àlbum són l'Anna i en Marc. Ells també són "l'òstia amb patinet", però, per desgràcia de les pubilles i fadrins lectors d'aquest blog, són una parella molt estable i s'estimen molt. Amb ells hem passat uns dies fantàstics a Yellowstone, els Tetons, i a Yosemite, però ens deixaran ben aviat per acabar les seves (curtes) vacances de només 4 setmanes (pobrets, ells no tenen 4 mesos!) visitant altres indrets de la geografia yankee.
Esperem que les explicacions us hagin satisfet les inquietuds. Per qualsevol altre dubte, no dubteu a deixar un comentari.
Salutacions cordials,

Els Cargolaires

Qui busca... què troba?

Hem anat a Yellowstone buscant en Yogui, i hem trobat bisons. Hem anat als Tetons buscant noies de metes grosses, i hem trobat muntanyes... sort que el tiu d'informació de Bozeman sabia el que buscàvem... ens va enviar al bar.
Podeu veure el que vam trobar a l'àlbum de fotos.
Una abraçada dels cargolaires!

Conceptes previs

CARGOL: Gènere de mol·luscs gastròpodes, amb la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies
... o bé aquell tipus de vehicle gros i lent que porta la casa a sobre i ens ha de portar a nosaltres a fer la volta a Amèrica.

Blog en procés de gestació

Benvinguts a "A pas de cargol"!
D'aquí a poquet, aquí hi anirem penjant les aventures i fotos de la Gemma, l'Eduard, la Laura, en Jesús, i en Gerard en el nostre viatge de punta a punta dels Estats Units.

Esperem no fer-nos tan pesats com Els Tiets a Amèrica!! Fins ben aviat!


View US trip in a larger map