El cos va cap on és el cap

El Gran Canyon és impressionant, les fissures d'Indian Creek són de somni, i a Moab hi ha mil coses a fer... Però tot i que el cos està disfrutant de l'oest d'estats units, fa dies que el cap el tenim a casa. És per això que la Gemma i l'Eduard hem fet un cop de cap, i avui mateix agafem un avió cap a casa. Després de tan de temps fora, ara tenim més ganes d'estar amb els nostres que de voltar pel món.
Us deixem amb les cròniques de la Laura, en Jesús i en Gerard, i esperem veure-us en directe ben aviat!
Una forta abraçada!!

Moab

Fugint de les fissures d'Indian Creek vam anar a les Fisher Towers... i fugint de la por que vam passar a les Fisher Towers, vam passar-nos al vici... Ai! volem dir a la bici!

Arches

Hi hem dedicat tot un dia, hem voltat per tot el parc... i tot i veure ponts a tot arreu, encara no hem trobat el riu!!

Indian Creek - crack-catacrack

Tenim llagues a les mans, blaus als genolls, i cremades als colzes. Quan aixequem les mans ens fan mal els braços, quan movem els braços ens recentim de les espatlles, i si movem les espatlles sembla que se'ns trenqui l'esquena. Dos dies escalant a Indian Creek ens han deixat fets una merda... Som uns piltrafilles!

Que gran que és el Grand Canyon

Fins ara quan sentíem la paraula "canyó" només ens venien al cap els de Navarone. A partir d'ara, quan sentim aquesta paraula, pensarem amb... deshidratació. Quina calor que hi fa!!!

Per anar fent boca

Per tal de calmar l'ansietat de totes les fans d'aquest blog que esteu esperant neguitoses l'arribada d'en Gerard, us adjuntem l'última creació de difusions fantasmes.

CanZion

Yeah yeah yeah yeah... when we remembered Zion!

Viva Las Vegas!

Això de Las Vegas és una canya! Amb els 7 dollars que varem treure jugant a la màquina ens vam poder permetre una nit d’hotel, i vam pagar part d’un espectacle de màgia, la gasolina per anar a escalar a Red Rocks, i també un tecarràs que ens vam fotre a un buffet... i fins i tot vam poder tornar a jugar a les màquines!!! Si no ens haguéssin tocat els 7 dollars, no sabem pas com ens hauriem pogut gastar els 200 següents!!

Tot és mentida, a Hollywood

Quin frau!! El passeig de les estrelles és un trunyàs i no té glamour, les “vigilantes de la playa” de Santa Monica només porten el flotador de color taronja (i els altres dos on són!?), i les noies que van a l’institut a Beverly Hills no es diuen Brenda... I ni tan sols vam poder anar a ofegar les penes al bar d’en Moe, perquè resulta que també és de mentida!!!

Happy Birthday!!

Hi ha qui aprofita l’aniversari per reflexionar sobre el pas del temps, per plantejar-se decisions importants en la seva vida, i planificar el rumb que vol seguir en el futur. A altres, en canvi, els posen una xapa que diu “Happy birthday Eduardo” (quins nervis!) i se’n van corrents a abraçar-se a en Pluto.

California dreaming

Les fulles són marrons, i el cel gris
Aneu a donar un vol, en un dia d’hivern
Estarieu tan calentonets si siguéssiu a LA
Somieu amb California, els dies d’hivern...

San Francisco

Una ciutat amb el Golden Gate, amb uns tramvies estirats per un cable, amb unes pujades i baixades que impressionen, amb un munt de foques al port (dins i fora l'aigua), és molt gran. Però si hi afegeixes que es menja de perles i tenen bon vi a bon preu... Que més és pot demanar?

Una sequoia com una...

... catedral!

Les mans han dit que NO

Les mans diuen que prou, que no volen empotrar-se a cap més fissura, a fer punyetes aquestes parets, que fa tants dies que ens torturen... Les mans han dit que no, que volen unes vacances!!!