El preu de la felicitat

Tuolumne Meadows és molt macu, hi ha moltes fissures, parets per tot arreu, llacs de postal... Però no hi ha ni dutxes, ni rentadores, ni supermercat! Hem baixat a "la Valley" a humanitzar-nos per uns instants. Aquí sota podeu veure la diferència!

La primera vegada

Et presentes a la cita amb les mans suades d'emoció. T'omples de coratge, i decideixes acariciar-li les vores amb els dits. És una sensació nova, una experiència que mai has viscut abans. Amb els nervis del novell, et poses la protecció, i li fiques fins al fons. Primer suaument i amb tendresa, després amb força i decisió. Dins i fora, dins i fora... fins a arribar a un estat de plaer que mai t'hauries imaginat!!
Això d'escalar fissures és una experiència inexplicable!!

Això és una merda...

...d'ossu

Yosemite

De la sorra del desert a les herbes dels "meadows", de la plana de Nevada a grans monòlits de granit,... ja estem a Yosemite!
I a Yosemite... deu ositos a dalt de la paret, deu ositus a dalt de la paret, si un osito caigués per mala sort... en resum, ositos i parets!
De moment, 3 ositos i 3 parets (Nutcracker, the Grack & Snake Dike).

Que avorrit que és Nevada

Amb 50 minuts hi ha temps de llegir el diari. També hi ha temps de mirar una part d'un partit de futbol, llegir 50 "haikus", anar a missa de 10 i comprar un tortell per postres, o fins i tot de complir amb els deures conjugals. 50 minuts és el temps que vam estar conduint en línia recta pel desert de Nevada.. després va venir una curva, i després una altra recta... i així anar fent durant 2 dies!!

Qui és qui?

Davant l'allau de correus que hem rebut de femelles ansioses i desconcertades, ens veiem obligats a fer presentacions oficials.
En Gerard és un mascle com pocs n'hi ha. És trempat, atractiu, eixerit, i manté el seu esperit juvenil tot i la seva (avançada) edat... és un d'aquells nois que "té algu". Malauradament, encara NO surt a les fotos que hem penjat a l'àlbum. Podreu conèixer en Gerard a inicis de novembre, que serà el moment en que s'ajuntarà al viatge a pas de cargol.
Els que SI que surten a les fotos de l'àlbum són l'Anna i en Marc. Ells també són "l'òstia amb patinet", però, per desgràcia de les pubilles i fadrins lectors d'aquest blog, són una parella molt estable i s'estimen molt. Amb ells hem passat uns dies fantàstics a Yellowstone, els Tetons, i a Yosemite, però ens deixaran ben aviat per acabar les seves (curtes) vacances de només 4 setmanes (pobrets, ells no tenen 4 mesos!) visitant altres indrets de la geografia yankee.
Esperem que les explicacions us hagin satisfet les inquietuds. Per qualsevol altre dubte, no dubteu a deixar un comentari.
Salutacions cordials,

Els Cargolaires

Qui busca... què troba?

Hem anat a Yellowstone buscant en Yogui, i hem trobat bisons. Hem anat als Tetons buscant noies de metes grosses, i hem trobat muntanyes... sort que el tiu d'informació de Bozeman sabia el que buscàvem... ens va enviar al bar.
Podeu veure el que vam trobar a l'àlbum de fotos.
Una abraçada dels cargolaires!

Conceptes previs

CARGOL: Gènere de mol·luscs gastròpodes, amb la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies
... o bé aquell tipus de vehicle gros i lent que porta la casa a sobre i ens ha de portar a nosaltres a fer la volta a Amèrica.